Publicacions

Puc desheretar legalment a un fill?

Desheretar a un fill a Espanya és possible, però està sotmès a condicions estrictes. No n'hi ha prou amb excloure-ho del testament: és necessari complir requisits legals específics i, en alguns casos, aportar proves sòlides.

Condicions legals per a desheretar a un hereu forçós

Perquè el desheretament sigui vàlid, s'ha de complir:

1. Ha de fer-se per testament —no val un altre document— esmentant nom complet i parentiu del fill.

2. Ha d'al·legar-se una causa legal contemplada en el Codi Civil:

• Maltractament físic o psicològic.
• Negativa injustificada a prestar aliments.
• Acusacions falses i condemnes penals greus.
• Coacció: forçar canvis en un testament.
• Pèrdua de pàtria potestat.

3. La clàusula ha de redactar-se amb precisió, esmentant clarament la causa.

Qui ha de provar la conducta?

Si el fill impugna el desheretament, són els hereus els qui han de demostrar en judici que la causa al·legada és real i greu.

Termini per a impugnar

El fill desheretat té fins a 4 anys des de conèixer el testament per a presentar una demanda d'impugnació.

Efectes legals d'un desheretament vàlid

• El fill perd el dret a la legítima.
• Els seus descendents (nets del testador) sí que poden heretar en el seu lloc (dret de representació).

Particularitats autonòmiques

• Catalunya: la legítima és del 25 %, i la falta de relació familiar imputable al fill és causa vàlida de desheretament.
• País Basc (Bizkaia): permet desheretar lliurement sense causa justificada per la Llei 5/2015.
• Altres territoris forals (Galícia, Navarra…) també tenen regles pròpies que poden facilitar el desheretament.

Canvis recents en la Jurisprudència

• En 2019, el TS va declarar vàlida el desheretament per absència prolongada i culpable de relació familiar.
• A Catalunya (2023) s'ha incorporat aquest motiu explícitament en l'art. 451-17 CC català.
• Al País Basc (2015), es va consolidar la major llibertat de testar, permetent desheretaments sense causa.

Des de 2014, la jurisprudència ha modernitzat la figura de desheretament, incloent-hi nous motius com el maltractament psicològic i la ruptura familiar. Aquests han estat formalment reconeguts a Catalunya des de 2009, i des de 2019, validats nacionalment pel Tribunal Suprem. A més, el Suprem estableix criteris clars sobre la necessitat de proves sòlides, reiterant que la relació ha d'estar «degudament trencada, prolongada i atribuïble exclusivament al fill».

Que ha canviat en la Llei d'Habitatge per a inquilins i propietaris?

La Llei 12/2023, de 24 de maig, pel dret a l'habitatge, juntament amb els desenvolupaments normatius en 2024 i 2025, han suposat un canvi profund en el règim jurídic del lloguer i la gestió del parc immobiliari a Espanya. Afecta tant a arrendadors com a arrendataris, especialment en zones de mercat tensionat, i introdueix noves obligacions, límits a rendes, incentius fiscals i mesures contra l'habitatge buit i l'ocupació il·legal.